Le Marathon du Médoc? Quina por!!!!

Ara fa més d'una setmana van anar un grup d'atletes del club a Le Marathon du Médoc (Pauillac, França), una marató «molt especial».

La idea va sorgir entre vins, cerveses i l'escalfo de la graella a la tradicional trobada a l'hort del «míster». Els pensaments fluïen amb naturalitat e inhibició i és clar, les idees que poden sorgir amb aquests ingredients sempre són «peregrines» i una mica esbojarrades. Però escolta, que som gent com cal, i si ens domen la mà és un compromís ferm, encara que l'endemà, remenant l'Alka-Seltzer, pensis «on m'he fotut?».

Els 7 magnífics, però nosaltres amb
dos «Yul Brynners», que som molt xulos

Millor que ens ho expliquin ells en primera persona, la cosa n'hi ha per a sucar-hi pa.

Fotos aquí

Encetem la temporada amb una marató... o no?

Per Josep Franco Monill

Cal remuntar-se a més d’un any, va arribar al coneixement d’algun membre del grup una cursa per França, una marató, uff, però que era especial, per la zona del Médoc on es cultiven els vins de Burdeus i on cal anar disfressat/da, als avituallaments hi ha vi de qualitat, pastissos, ostres, formatge, entrecot, gelats...

L'autèntic «culpable» de la situació

Es va fer un primer intent la temporada passada, però no va reeixir, vam arribar tard, però en la calçotada en «el huerto» del nostre míster es va «fragüar» la segona «intentona» de què el nostre club tingués una representació en aquest esdeveniment tan especial.

Com aquell que no vol la cosa ens ajuntem un grup de 7 intrèpids i comencem amb les gestions, falten 8 mesos però cal anar entrenant... Amb el lideratge d’en Pierre, com no podia ser d’altra manera, fem les inscripcions i concretem l’allotjament, paral·lelament lloguem la furgoneta i es fan les samarretes/disfresses amb el seu corresponent complement en forma de barret...

No sabem si és el «bote»...

Ja està el projecte en marxa, el Medoc ens espera!!! Ara cal entrenar... i no solament en kms, també cal entrenar els avituallaments, no hem de descuidar els detalls... I queden més de 6 mesos...
Amb els mesos anem entrenant, pels camins i per les terrasses dels «maratonians» (en aquests darrers entrenaments també comptem amb l’ajut de les senyores, que no participen en la cursa, perquè no volen eh!!)

Arriba doncs el dia 11 de setembre de 2015 i amb la flamant «fragoneta» de luxe que ens ha tocat en sort en Jesús abans de les 7 a.m. comença l’itinerari en la recerca dels intrèpids corredors, primer per Gavà (Alberto, Paco Ortega i Josep) i cap a Castelldefels que ens esperen la resta de companys (Pierre, Paco Villanueva i Miquel), comença l’aventura!!!!

Així al natural, amb un dels «Yul Brynner».

La primera parada a Euskadi, la sidreria tira molt i ens porta un dinar suculent, en acabat cap a França, en Pierre i també en Miquel comencen la tasca de traductors, sort que el GPS l’entenem tots...
L’arribada a l’allotjament es fa sense incidents, els apartaments estan molt bé, però hi ha llit de matrimoni... ai ai aiiiiii. Ens acomodem i com que tenim ja els dorsals anem a visitar el poble, que certament no té gaire animació...

«–Jo això ho veig molt negre»

Al matí a les 6,30 ja esmorzem, no gaire que a la cursa hi ha de tot, però els rituals cal fer-los bé, les cares de concentració es visualitzen, però el bon humor i les rialles continuen imperant en l’expedició.

El «Yul Brynner», 5 col·legues i la «fragoneta».
¡¡Va per ti José Luis!!!!!

Aparquem a 200 m de la sortida/arribada, pràcticament igual que els que venen en moto i ja observem l’ambient de la cursa, una festa, UNA FESTA, disfresses, multitud de nacionalitats, fotos, música. Arriba l’hora de la sortida i ens fan un espectacle d’alçada, i quan acaba a caminar 700 m per arribar a la sortida real... i ens posem a rodar!!!

Això no és seriós!

Als 2 km ens donen esmorzar, café amb llet, pastes, galetes, sucs,... ens deixa una mica fora de joc, falta molt però clar, és el primer i no ens passem gaire, en 1km trobem el primer chateau i el primer vi, i el primer brindis!!

Els «avituallaments» en els primers 10km es multipliquen, alguns en 500m de distància, alguns de nosaltres ens preocupem, arribarem a aquest ritme??? Algú fins i tot decideix no aturar-se a cap més chateau fins que passin uns kms, però «la cabra tira al monte» i en el proper tornem a aturar-nos tots...
Al km 9 en Paco, amb molta sensatesa, ens deixa, la lesió pot empitjorar i la salut és la salut, quedem al km 34, si potser.

Està clar que aquí el Decathlon no fa l'agost.

Entre rialles i copes i converses amb alguns dels 60 espanyols que correm transcorre la primera mitja i en Pierre i en Jesús acceleren el ritme, tot va bé.

I sí, arribem a les ostres, hi ha totes les ostres que vulguis: «no limit» ens diuen, només queden 4 km i el vi blanc és boníssim, comença la barra lliure...

Durant el trajecte hem gaudit de paisatge, companyia, esport, una mica de pluja, conversa i tot el que es pot demanar a una cursa ben organitzada, ens apropem a l’entrecot i amb el «fromage» i el gelat arribem a la meta, en Alberto, en Miquel i en Jesús han acabat la seva primera marató!!! Benvinguts al club!!!

«–¿Que kilometro estamos?»
«–¡¡Yo que se!!! ¿Esto que es?»

Ens retrobem a la furgoneta, els escapats ens han tret gairebé 1h i en Paco no ha vingut al km 34 per la pluja, per separat hem acudit al lloc de trobada, ara tornem als apartaments i ens fem un bany reparador a la piscina.

L'endemà toca carretera, però pel camí ens dóna temps a tastar i gaudir d’una autèntica «cassoulet», una delícia que posa la guinda gastronòmica a la sortida de gourmets que hem fet.

Senyores i senyors... la CASSOULET!

Quedem moltes coses al tinter, les converses, la reticència a compartir llit, «el Sierra» – «Massssip» – «Benavhidas», el Coyote, l’intent de treure’s les bambes den Paco, els «tangas» d’alguns atletes, la recollida de la furgoneta, la gestió del «fondo» amb el barret màgic, els mini gintonics,...

Gran experiència, en la millor companyia.

En resum una experiència digna de repetir (si pot ser amb representants masculins i femenins del club, que no es digui...), tant a nivell esportiu (millor dit festiu-esportiu) com a nivell de convivència, 3 dies sencers entre carretera i cursa, full time, compartint, rient, escoltant, parlant, comentant i gaudint del bon ambient tant dins del grup com en la dinàmica de la cursa, impecable en tots els sentits...

UN LUXE!!!!!!!!

SiA