6 jun. 2019

Els atletes de Muntanya van conquerir els Bastions

Aquest cap de setmana els muntanyerus han anat a Bastions 2019, cursa emblemàtica amb diverses distàncies de 100, 76, 50 i 27 km. L'escollida pels malalts atletes del CAG va ser la de 50 km.

El grup del CAG a l'inici

La carrera és un circuit circular de 50Km i 2.825m de desnivell positiu i 2.825m de desnivell negatiu amb sortida i arribada a Ribes de Freser, que permet descobrir un dels bastions més emblemàtics de la Vall de Ribes, el Torreneules, on l'alçada mitjana de la prova és de 1.844m i s'aconsegueix la cota màxima en el cim del Balandrau (2.585m).


Però el millor és l'experiència, i això s'explica en primera persona.

Fot-li Gemma!

BASTIONS 1/6/2019

per Gemma Romeral


Vàrem disputar aquest cap de setmana "Bastions" la darrera cursa/objectiu de la temporada, la qual portàvem temps preparant.

La Núria i jo, aquest any a més de Trail de Cap de Creus, també vàrem preparar juntes aquesta gran cursa, que neix als Pirineus Catalans.


El grup fent broma durant la cursa


Vam escollir la distància de 50 km, doncs pensàvem que era la més assequible per a nosaltres, doncs les altres de 78km i 100 Km ja eren paraules majors, tot i que com que ja sabeu res és impossible. 



A les 7h del matí del dia 1/6 estàvem tots a punt per a iniciar aquesta gran cursa, que sortia a Ribes de Fresser. Els ànims estaven a tope, les ganes i l'emoció a flor de pell.



La Núria, el Jose Luís, el Carles, el Bernat, el Jose Manuel, érem una colla que iniciàvem l´aventura. La Núria i jo vam començar endarrerides, i en els primers km vàrem tenir un tap de 15´ degut a l'inici del desnivell, inici de corriols, que feien d´embut per tots els corredors que érem.



A poc a poc i amb educació vàrem manar passant a corredors, que veritablement comencen la cursa en posicions massa avançades, sense adonar-se que no deixen gaudir a la resta com voldríem.



A poc a poc, la Núria i jo vàrem anar guanyant posicions, al primer avituallament vàrem coincidir amb el Jose Luis i el seu amic Pablo, vàrem comentar amb ells el que ens havia costat avançar.



Els companys del CAG junts de cara a l'ascens


Després del primer avituallament, vàrem encarar cap a Fontalba, un gran paisatge ens envoltava.



A l'avituallament de Fontalba vàrem arribar eufòriques, fortes i amb moltes ganes de muntanya.



Dirigint-nos cap a Núria, encara continuàvem avançant corredors. L´entrada a la Vall de Núria, ens va emocionar a la Núria i a mi, sens va posar la pell de gallina.



Entràvem a Núria i allà trobàvem el tercer avituallament. Moltíssima gent animant, esperant als seus familiars corredors, la sorpresa que vàrem tenir quan l'speaker de l'avituallament anuncia la nostra arribada, no enteníem que passava doncs anunciaven l´arribada de la Núria i la Gemma, allí estava el Jose Luis i el Pablo que vàrem avisar al speaker de la nostra arribada.



Un cop avituallats amb arròs, gelatina, coca-cola, vàrem iniciar l'ascens més complicat. Pujàvem al refugi que està més a prop de Núria, allí ja portàvem 20 km. Però encara no érem a l´equador de la prova.



Durant la pujada, alguna cosa li passava a la Núria, anava quedant endarrere. Ens comenta que estava marejada i tenia com ganes de vomitar, semblava que l'alçada no li estava anant bé.



El seu marit, el Jose Luis decideix quedar-se amb ella i el Pablo i jo anem tirant. Aviat al Pablo li demano que ell tiri, ja que és més fort que jo i em fa por gastar massa energia per a seguir-lo i després no poder continuar.



La pujada és molt dura, sembla que no acabi mai, es nota el cansament dels corredors, les cares, la respiració, però jo continuo sentint-me bé, i vaig continuant avançant corredors, que després a la baixada penso que ja m'atraparen.



Després de passar per coma de Vaca, amb els peus ben molls per travessar el riu, faig el darrer ascens fins al coll dels tres pics.



La baixada sembla fàcil, però tal i coma anava baixant me n'adono que fàcil no és, un terreny molt irregular amb pendent pronunciada, fa que els meus turmells pateixin.



Em sento cansada, però el cos encara tira i no es queixa massa. Faig a ritme tranquil tota la baixada, fins a Pardines (només ens falten 6km ).



A la sortida de l'avituallament la meva alegria quan veig a la Núria i el Jose que arribem, gran remuntada que a fet la Núria a la baixada, quan es va recuperar.



Els protagonistes arribant de la mà


Així que acabem tots tres junts la cursa i travessem la línia de meta 9 h amb 19'. Molt contenta del resultat i sobretot de com he gestionat la carrera i el bé que m'ho he passat.



Propera estació............ aviat tindrem nou objectiu.

Felicitats a tots!

No hay comentarios:

Publicar un comentario