25 ene. 2018

Els mites del Gavà (3)- Entrevista amb Josep Franco

Rialler, amb la innocència pròpia dels qui han aconseguit alguna cosa i tornen al 'lloc dels fets' per fer una nova ullada. El Josep Franco trepitja de nou la Bòbila després de molt de temps. És cert, abans era atleta, però el seu pas pel club serà recordat pels quatre anys com a president (del 2007 al 2011) on va donar una forta empenta en l'aspecte social del club. Ara, s'ho mira tot amb perspectiva.

El Josep Franco va tornar a la Bòbila

Com va ser la teva època de president?
Jo portava molts anys vinculat al club. Els meus fills eren atletes, i per tant coneixia a tothom. Aleshores, hi va haver un moment en el que s'havien de fer eleccions. A la Bòbila s'hi respiraven aires nous, la gent proposava coses que fins al moment no havien sortit, i això em va portar a parlar amb un grup de pares i a rebre l'oferiment final: presentar-me com a president. L'experiència va ser molt positiva. Aquest aire nou el vam poder portar, igual que ho han fet les juntes posteriors, però nosaltres vam donar estructura al funcionament del club.

A que et refereixes amb 'donar estructura'?
Abans el club tenia un funcionament molt personalista i nosaltres li vam donar estructura, amb un consell directiu, ordres del dia preparades amb determinació, tota la gent podia participar-hi, vam estar oberts al diàleg i a les noves idees, però amb un funcionament sense personalismes.

Estàs realment satisfet d'alguna de les mesures que vau prendre?
Doncs sí, de dues en concret: la creació del grup atlètic de pares (l'actual OPEN) on vam incorporar a tots els pares veterans que volien córrer de manera amateur i popular, i el grup Special, que ja va desaparèixer malauradament, però que vam tenir durant uns anys, amb atletes amb necessitats educatives especials que venien aquí a aprendre i integrar-se a la societat.

Creus que aquesta base que vau crear s'ha mantingut en el futur?
Jo crec que ara no només s'ha mantingut sinó que s'ha millorat. Nosaltres vam obrir el club a la gent. És cert que en cada decisió ens hi deixaven tres hores, tot era molt lent, però vam aconseguir organitzar el club, també en un aspecte important com era l’econòmic. Quan vam entrar nosaltres es portava l’àmbit dels diners d'una manera poc 'professional', llavores nosaltres vam crear una estructura econòmica forta de cara al futur. Ara, el club està millor en aquest aspecte.

Suposo que tens anècdotes en el camp sentimental...
(Es queda callat uns segons)... Quan ets president, tot t'arriba. I recordo el primer Meeting internacional, que de fet va ser l'últim que es va celebrar. Nosaltres acabàvem de començar i el recordo amb moltes ganes. No obstant, la primera impressió va ser de bogeria: Hi era tota la premsa, els polítics a la llotja, la gent repartint gorres, els atletes coneguts a la gespa, molta calor...va ser un gran dia, però també em vaig donar compte de la magnitud de tot plegat. També recordo els atletes que em van demanar ‘progressar’. Nosaltres els hi oferien coses perquè es quedessin, això només ho havia vist per Televisió! Nois com el Moha Zarhouni o l'Ivo Sánchez, que després s'han convertit en grans atletes.

Precisament, aquests atletes coneguts, quan els veus a l'elit, et deus sentir orgullós...
Moltíssim. Veure el Moha als campionats d'Europa, el Marc Alcalà al Barça, a tots ells els vaig veure de petits amb els seus pares, i et miraven dient: 'el President!', en senyal d’admiració. O el mateix Moha (Zarhouni), que em deia 'Alcalde'! Amb ells he compartit un espai i això m'encanta.

Actualment, el Gavà assisteix a més competicions que abans. Això és fruit del pas del temps o de la feina de les juntes?
Jo penso que una de les millors gestions del nous directius ha estat millorar el club a nivell esportiu. És evident que sense resultats, això no té sentit. Nosaltres vam millorar el CAG en el pla econòmic, però ells ho han fet a la pista. En altres generacions passades, la secció federada era molt potent, i jo crec que ara inclòs s’està millorant. Actualment, seguint les xarxes socials del club, pots veure moltes marques personals, molts atletes anant a campionats... res a veure amb la meva època.

Creus que et vas quedar amb ganes de fer alguna cosa?
Res, tot el que vaig pensar ho vaig proposar. Quan estàs dins et dones compte que és molt fàcil opinar, però molt difícil executar. Es podien dir moltes coses, però era molt complicat tirar-les endavant. Nomes et pots mostrar agraït quan un club petit tira endavant un projecte.

T'agradaria tornar al club?
Quan vam fer el traspàs, els hi vaig dir a la Junta que em prenia un any sabàtic. No obstant, més endavant vaig comentar que si necessitaven alguna cosa, jo estava disposat a col·laborar, ajudar amb tot el que fes falta. Amb la part social crec que puc ajudar moltíssim, per tant, estic obert a tot.

Et veig molt mirant a la pista...
(riures) Recordo les diagonals, les 'sèries'... Jo també era atleta i espero poder tornar al club algun dia a ‘compartir’, ‘fer salut’ i tornar amb el grup Open. Realment m'omple d'emoció tornar a veure la pista, recordo totes les estones i les recordo amb emoció.

Jordi Lacambra

1 comentario:

  1. Ben provat!!!!!!!!
    No sé com vas ser com a presi, però com a "pare" d'esportistes has sigut el millor! Si fan reportatges sobre això...que et convidin també!!!

    Com era...Salut i atletisme no?

    ResponderEliminar