3 abr. 2011

33a Cursa del Corte Inglés. Quina gentada!!!!

Gent es poc, una autèntica marea de gent que ha tenyit de colors els carrers del centre de Barcelona, en aquesta matinal de atletisme popular, la segona mes gran d'Europa segons la organització. Una proba clàssica al calendari que permet que la gent s'animi a fer esport amb un ambient festiu, encara que sigui una vegada a l'any. La megafonía no deixava de donar consignes de que si no et trobaves be, que aturessis la marxa o baixessis el ritme, això ens dona una clara idea del tarannà de la cursa.


Concretament 58.846 corredors han acompanyant al guanyador de aquesta 33a edició de la popular cursa barcelonina, Mohamed Benhbarka del CA Barcelonés, amb un registre de 33:12''. La primera noia es en Meritxell Calduch, de Manresa, amb un crono de 38:58''.


I fins aquí les dades objectives. Ja avanço que nosaltres vam arribar molt després, però això es un altre historia.


Com tots sabeu, aquest any el C.A. Gavà està immers en la celebració del seu 25è aniversari, i no podíem deixar passar una cita esportiva que ens oferia la posibilitat, simbòlica però de gran valor anímic, que es que alguns dels nostres atletes puguin competir amb la samarreta del club per el tartán del Estadi Olímpic de Barcelona. Vaaaaale, d'acord, que ens feia gràcia, i res mes, que hi farem, ;-p. Però si no li posem una mica de èpica, això no te gracia.


La delegació està formada per els atletes Nestor Cruz, Guillem Egea i Miquel Doménech (fill), que son els encarregat de aconseguir la gesta, i acompanyats, per si fa falta algún relleu, per Miguel Doménech (pare), Josep M. Collado, Pep Cruz (l'actor no, l'altre), Bernat Peso i en Josep J. Franco, el nostre president, com figura instucional. Sembla mentida, però amb tanta gent es impagable el quadre de tots plegats, la delegació al complert a la linea de sortida (hi han probes gràfiques, no les tinc en el moment de escriure aquesta crònica, però existeixen).


Com no tots tenim xip groc (que hi farem) hem de sortir tots junts amb els corredors populars, i això tan sols vol dir una cosa, sortida lenta i plena de obstacles, però el nostre objectiu ens espera 6 km mes enllà, l'Estadi Olimpic, i el resta es rodar i rodar, cap problema. En Pep Cruz s'encarrega en mantenir la integritat del grup, encara que es difícil amb tanta gent. Anem mes o menys agrupats amb ritmes de 7:40 el km fins els primer 2 km degut al transit, i per tot just baixar a 5:40 amb la cosa mes "neta", però no gaire. I tira que te vas!!! No treurem res de capficar-nos amb el crono, i ens dediquem a disfrutar de la carrera. La cosa es fa més fàcil, per que hi ha mes espai, però el recorregut es fa mes feixuc, amb una impresionant pujada al estadi de prop mes de 1 km, que mina a qualsevol, menys a nosaltres (jo si, una miqueta) i anem mes o menys agrupats. A aquestes alçades la cosa es complicada, per que no tan sols has de esquivar els atletes que van mes lents que nosaltres, hem de esquivar els atletes que van moooolt mes lents que nosaltres, i al primer avituallament, la cosa es complica. Aquí es trenca la expedició, quedant un primer grup amb els Doménech, en Guillem i en Josep M. i un altre grup amb els Cruz, en Barnat i el "Presi". Que hi farem, ja que estem aquí, dons endavant.


La organització està "caxonda" i quant sembla que entrem a l'estadi, ens donen una volta per l'INEF, amb una bona baixadeta, que s'intueix que pagarem després. Dit i fet, pujada amb un parell que va sembrant el camí de cadavers, ja m'enteneu, que s'intenta sortejar amb mes esperit que ganes.


I quant sembla que no pot ser, ja hi som al estadi. I sembla que hi ha mes gent que celebra alguna cosa, per que tots entrem cridant, son gent sencilla, no hi ha mes. L'estadi es tot un espectacle, a mi personalment en recorda la nostre estimada Bòbila, però amb mes mitjans, i el tartan blau. I sense donar-nos conta ja hem complert una de les fites i objectius de la jornada. L'altre? Dons tornar a casa. I com el cotxe el tenim a prop de la arribada, dons.... tira nen que fa baixada!!!!


La sortida del estadi (ja a passat en altres punts de la ruta) es molt estreta i ens obliga a aturar-nos, semble el metro en hora punta. Paciència que hi farem, això es per els que diuen que el atletisme es un esport minoritari, dons t'asseguro que a la sortida devíem de estar tots plegats. Els últims km, amb la euforia son bufar i fer ampolles. Baixem a ritmes per sota del 5 el km. I de sobte, sense sobre avís, EL MUR!!!. En una curva tancada sa prop del km 7 en Bernat quasi abandona, per que a la dreta hi ha un grup de animadores amb pompons, que practiquen una disciplina gimnàstica de animació amb música, que semblava força interesan. Però la inèrcia impedeix aturar-se en sec... i tornar a pujar... como que no.


I la historia arriba a la seva fi. Els últims 2 km vam anar ja amb les cames lleugeres, amb pics a prop dels 4:30 el km, i a disfrutar. Arribada sense problemes i reintegració de la expedició per posar rumb cap a casa. Amb el objectiu complert i el "entreno" fet. I una mitja de 5:55'' el km, que veien com estava de parròquia, no esta nada mal.


Salut, ens veiem a la Bòbila.


També el Pol va fer el seu propi Corte Inglés.

2 comentarios:

  1. A la pròxima, en Pol a la expedició, com membre d'honor!!!

    ResponderEliminar
  2. Poc a poc anem fent-nos grans!!!!

    Sinó mireu a en Pol!! :-)

    Salut i Atletisme

    Josep

    ResponderEliminar